Sant Maurici (Caldes de Malavella)

...

Hola a tothom!

Si algú ha obert avui la pàgina, deu haver pensat: què passa aquí? no hi ha res!!!!!!. Almenys era la pregunta que molts ens hem fet. Doncs el que passa és que, per signar a les adhesions o deixar-hi el vostre comentari, heu d'anar a la aprt inferior dreta, a on posa "abril de 2005", ja que tant l'escrit del manifest com el de les adhesions es troben allà.

Si hi aneu, els veureu tots.

Animeu-vos a fer el vostre comentari i a adherir-vos!!!

AMICS DE SANT MAURICI és una associació espontània de veïns de Caldes preocupats pel traspàs en mans privades del nostre paratge natural. Ens mobilitzem per recuperar el que, per nosaltres, sempre ha sigut nostre.

ATENCIÓ: es faran activitats festives per donar a conèixer la situació en què es troba aquest tema, JA REBREU MÉS INFORMACIÓ!!!

MOBILITZEU-VOS!!!

A continuació teniu una part del manifest confeccionat per aquest grup, el qual explica tot el procés que ha tingut al llarg del temps.
Qui es vulgui adherir al manifest, ho pot fer escrivint el nom, cognoms, DNI i població on viu. Moltes gràcies!!

També podeu opinar en aquest blog.

Tots els pobles tenen el seu indret màgic i el de Caldes és, sense cap mena de dubte, Sant Maurici. A banda de ser un reconegut centre de devoció popular i suposat origen del "cognom" de la nostra vila, Malavella, aquest lloc és la font de nombroses llegendes molt arrelades a la nostra tradició (l'Hereu Riera, la Mala Vella...) i jaciment historicoarqueològic de valor reconegut.

Tot això ajuda a augmentar l'estima de tots per aquest indret però, de ben segur, un dels principals atractius de Sant Maurici ha estat el fet d'haver actuat com el gran parc forestal del nostre poble. La gent del voltant de les Gavarres acudeixen a Els Àngels, els de la Vall d'Aro a la Font Picant o a Pedralta, els del voltant de Santa Coloma a Farners o Argimon i els de Caldes, Vidreres i rodalies a Sant Maurici.

Des del segle XIV, amb l'abandó del castell, la seva capella esdevingué un santuari per a la gent dels voltants i deu ser des d'aquelles dates tan reculades, o potser abans, que els caldencs hi pugen cada 22 de setembre. En tot cas, no podem pas entendre la nostra Festa Petita sense totes aquelles colles dinant repartides entre les clarianes del bosc d'aquesta finca i menys encara amb la popularitat que ha tornat a assolir aquests últims anys en part gràcies a algunes entitats i gent que, a títol individual, treballen per engrandir-la. Tot i tractar-se d'un dia feiner per a la gent que estudia o treballa fora de Caldes, tothom fa mans i mànigues per ser-hi.

Fa uns 160 anys, la bona voluntat d'uns quants propietaris del nostre poble va ajudar a mantenir aquesta tradició impedint que la finca passés en mans d'algú de fora, però ara les coses s'han enredat molt i sembla com si ningú vulgui o sàpiga com ensortir-se'n. En aquest últim any n'hem sentit de tots colors: el fet de no poder celebrar la missa dins l'ermita perquè diu que amenaça ruïna, les últimes declaracions al diari... fins i tot, aquests dies corre la veu que està a punt de canviar d'amos.

Amb aquest manifest, les entitats que aquí signem, volem donar a conèixer el que creiem que hauria de ser Sant Maurici i com ens sembla que s'hauria d'aconseguir. En primer lloc, el paratge de Sant Maurici ha estat fins ara i ha de continuar essent un espai de lliure accés, un racó d'espiritualitat i de recés però també un lloc d'esbarjo i divertiment en contacte amb la natura. Però cal actuar abans no sigui massa tard i és epr això que creiem que la solució més viable, que no l'única, és la gestió de tota la finca per un ens públic mitjançant compra o qualsevol altre tracte que s'arribi amb els qui en aquests moments en tenen la propietat.

Més d'un cop hem sentit a dir:

I quan ho tinguem, de què en farem? és ben clar: mantenir-ho, protegir-ho i potenciar-ho mitjançant una gestió responsable, les idees no les acabarem pas.

I qui ho farà? Doncs creiem que ho ha de fer un organisme de nova creació, diem-ne fundació o patronat, que s'encarregui de vetllar pels interessos de tots i que estigui format per les diferents institucions implicades (Ajuntament, Parròquia, certes entitats del poble...).

I no en tenim prou amb l'ermita i el castell? Doncs no; Sant Maurici és un tot, una finca indivisa, una casa, una ermita i un castell que no tenen sentit sense l'entorn natural que els envolta.

A mitjans de segle XIX la gent de Caldes, més o menys organitzats, van saber protegir aquest indret. Ara, ja entrats al s.XXI, ens ho deixarem perdre?